El senderista compromes.

Hem vaig pujar a un cim, a l'horitzo, la ciutat, l'ultra-capitalisme i hem vaig baixar corrent, vaig veure llunyer, un llop  famolenc, aquest es comportara millor que ho fa la "democracia" i al llom del riberal, una riereta, encara d'aigua pura i cristalina. Pense m'agradaria quedar vivint aci.

Espoli fiscal al País Valencià. Celestí Gimeno

CONSEQÜÈNCIES DEL DÈFICIT FISCAL VALENCIÀ. 
El País Valencià ha esta clarament marginat respecte d'altres territoris de l'estat (alguns amb PIB per càpita superior) pel que fa a inversió pública.
El capítol de la inversió representa un alt percentatge del retorn de diners de l'estat a un territori en concret.
Sense inversió pública no sols no hi ha infraestructures directament productives sinó tampoc estat del benestant ni política social.
Durant el  període (1.997-2.000) la posició relativa del País Valencià ha retrocedit i, tenint en compte que a causa del llur especial sistema fiscal els territoris forals bascos no poden entrar a la comparació, ha ocupat l'última posició amb un 60,1% de la inversió estatal mitjana per habitant, tan sols per davant del País Basc i Navarra.


DISTRIBUCIÓ DE LA INVERSIÓ PÚBLICA REAL ACUMULADA PER HABITANT.
L'Estat espanyol=100.
                                         1.987-1996                         1.997-2.000
País Valencià                           79,9                                  60,1
Fons: elaboració pròpia amb dades d'ESCARDÓ (1.998) i d'ARLEGUI i PUIG (2.000).

XARXA D'AUTOPISTES I AUTOVIES EN KM/10.000 HABIT. (2.004)
País Valencià= 2,1. A set per la cua.
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l'INE.


XARXA FERROVIÀRIA (2.003) KM/10.000 HAB.
País Valencià=2.
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l'INE.


PRODUCTIVITAT TOTAL I PER SECTORS ECONÒMICS (2.003).
                           Agricultura          Indústria                Construcció          Serveis            Total
País Valencià           104,2                81,9                            90,6                    98,2                 94,5
Font: elaboració pròpia amb dades de Indicadors Socioeconómicos, MAP. 
El País Valencià exportava el 25,4% del seu PIB, superat tant sols per l'Aragó (26,4%) i Catalunya (25,8%).

EXPORTACIONS EN MILIONS D'EUROS (2.000-2.005)
                        2.000     2.001     2.002     2.003    2.004    2.005  Increment 2.000-2.005   2.000=100
País Valencià 15.500  15.910   16.930   16.756   17.281  16.911                   1.655                   10,9
Font: elaboració pròpia amb dades del Departament de Duanes i IIEE de l'Agència Tributària espanyola proporcionades per la Secretaria d'Estat de Comerç i Turisme, 2.005 (dades provisionals).


ASSALARIATS PÚBLICS I DÈFICIT FISCAL.
                        Percentatge d'assalariats públics      Dèficit fiscal respecte a la població en euros
                         respecte al total d'assalariats                                              (1.995-2.002)
País Valencià                 15,4                                                                            94,6
Font: elaboració pròpia a partir de dades del CES, TREMOSA I PONS.

VAB (Valor Afegit Brut) a preus  bàsic per branques d'activitat ( a preus constants) en milers d'euros.
                        Serveis de mercat         Estat=100.    Serveis de mercat                  Estat=100
                         per càpita any 2.000                          per càpita any 2.004
País Valencià           1,6                             80                     1,4                                         77
Font: elaboració pròpia a partir de Contabilidad Regional de España (basc 1.995).

El País Valencià no es troba tan a la cua a la classificació (hi ocupa la desena posició, però presenta un valor (11,2%0) que és menys de la meitat del d'Extremadura (26%0) i és a distància considerable del de Canàries (19,7%0) i del de Castella -La Manxa (19,3%0), totes elles, per cert,  comunitats receptores de fons de solidaritat.
El personal al servei de l'administració estatal és, al País Valencià, al País Basc i a Catalunya, el que té menys pes de tot l'estat, ja que aquests tres territoris ocupen les darreres posicions amb xifres de 7%0, 6,7%0 i 4,5%0 respectivament.
Podem afirmar que el País Valencià és al capdavant de les xifres de personal al servei de l'administració autonòmica (37,8%0), ja que és el segon lloc de la classificació, tan sols per darrere d'Extremadura (40,8%0) i amb un valor que dobla els de Catalunya i Balears.


DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL DELS EFECTIUS DE L'ADMINISTRACIÓ PÚBLICA PER MILER D'HABITANTS.
                               Total       Universitats       Local           Autonòmica          Estatal
País Valencià          44,5                1,3               11,2                    37,8                  7,0
Font: elaboració pròpia amb dades del Registre Central de Personal del MAP (butlletí de juliol de 2.005)


TIPUS DE CONTRACTACIÓ DELS ASSALARIATS PÚBLICS.
                                  Duració indefinida                 Temporals
País Valencià                 71,1                                          28,9
La cinquena per la cua de l'Estat.
Font: elaboració pròpia amb dades de l'EPA (IV trimestre de 2.005)


El País Valencià, juntament amb Catalunya i Balears, presenta un valor afegit en el sector d'educació no de mercat (pública) no solament inferior a la mitjana estatal sinó dels més baixos de l'estat. Aquesta situació s'arrossega des de fa temps (abans de 1.977) i no ha canviat des d'aleshores.


EDUCACIÓ NO DE MERCAT -VAB PER CÀPITA (ESTAT ESPANYOL = 100)
                                    1.997             2.000                     2.002
País Valencià                 89                 93                         91
Font: elaboració pròpia a partir de Contabilidad Regional de España (base 1.995)

UNITAT D'EDUCACIÓ INFANTIL PER MILER D'HABITANTS D'ENTRE 0 i 5 anys.
                                     1.991            2.001            Increment 1.991-2.001 
País Valencià                18,7               26,8                         43,4
Font: elaboració pròpia amb dades de Indicadores sociales (INE, 2.004) i dels censos de 1.991 i 2.001.


ÍNDEX DE DIFUSIÓ DE LA PREMSA DIÀRIA EN EXEMPLARS PER MILER D'HABITANTS (mitjana estatal = 100)
                              1.994              1.995         1.996             1.998          1.999
País Valencià        82,80              84,79         85,70             84,04          82,73
La cinquena per la cua.
Font: elaboració pròpia a partir de Indicadores sociales, INE, 2.004.


El País Valencià realitzava un despesa per càpita en sanitat de 748 euros, quantitat que suposava un 8% menys que la despesa mitjana estatal, situada en 814 euros. La despesa valenciana era molt lluny (un 25% menys) de la que tenien els territoris forals bascos de Navarra (962€) però també de la de Cantàbria, receptora de fons de solidaritat, que invertia 932 euros per càpita, territoris que ocupaven la primera posició a la classificació estatal.


DESPESA EN EUROS PER HABITANT
                                      2.003                2.004                2.005
País Valencià                 760                    853                  927
Font: elaboració pròpia amb dades dels Pressupostos Generals de la comunitaris autònomes del Padró Municipal de l'1 de gener de cada any.

La majoria de les comunitats receptores de fluxos de solidaritat (Galícia, Andalusia, Canàries, Múrcia, Extremadura i Castella i Lleó no solament presenten disminucions per sota del 5% sinó que, a més tenen un major índex de llits que el País Valencià.


LLITS EN FUNCIONAMENT.
                           Llits per miler              Llits per miler            Disminució percentual

                          d'habitants (1.996)      d'habitants (2.001)       (1.996-2.001)
País Valencià            3,01                               2,71                                10,0

SANITAT I SERVEIS SOCIALS NO DE MERCAT - VAB PER CÀPITA (estat espanyol = 100)
                            1.997            2.000              2.002
País Valencià        92,4              93,0               90,3
Font: elaboració pròpia de dades de Contabilidad Regional, INE.


COBERTURA DE LA REFORMA DE L'ATENCIÓ PRIMÀRIA DE SALUT (%)
                            1.992            1.996             2.000
País Valencià      50                    71                  71
Font: elaboració pròpia a partir de dades de B. GONZÁLEZ et ad. (2.004)


NOMBRE DE PRIMERES VISITES PER MILER D'HABITANTS (2.003)
País Valencià = 16
Font: elaboració pròpia amb dades de l'AEN, 2.003.


INCIDÈNCIA DE LA POBRESA I DIFICULTAT PER ARRIBAR A FI DE MES.
Dels territoris amb percentatges superiors a la mitjana estatal, n'hi ha dos al País Valencià i les Balears que són cotitzants nets a la solidaritat.

El País Valencià no ha variat la posició a la classificació i hi ocupa el dotzè lloc donat que les altres comunitats, tot i que han reduït menys l'IPH-2, partien de quotes més baixes.
El País Valencià es trobava per dat per dalt de la mitjana estatal tant el 1.980 com el 2.000.
Hi ha una sèrie de comunitats receptores de fons de solidaritat que mostren uns resultats millors que els valencians.

VARIACIÓ DE L'IPH-2 (ÍNDEX DE POBRESA HUMANA) ENTRE 1.980 I 2.000.

                            1.980          2.000        1.980-2.000
País Valencià        19,5           14,12          4,93
Font: elaboració pròpia amb dades d'IVIE (Instituto Valenciano de Investigaciones Económicas) i Bancaixa.


EVOLUCIÓ I TAXA DE CREIXEMENT DE L'IDG (1.980-2.000)
                              1.981           2.000           Taxa de creixement (%)
País Valencià        0,807           0,881               9,16
Font: elaboració pròpia amb dades d'IVIE  i Bancaixa (2.005).


GENERACIÓ DE DEIXALLES SÒLIDES URBANES PER HABITANT.
                  hg/hab./any (2.003)    kg/hab./dia (1.996)   kg/hab./dia (2.003)         Percentatge de
                                                                                                                          creixement 1.996-2.003.
País Valencià            524.5                        1                          1,43                               43,7
Font: elaboració pròpia amb dades del Ministeri de Medi Ambient espanyol (MMA). 2.003.
El tractament amb incineració dels residus és nul.


DEIXALLES SÒLIDES URBANES ELIMINADES I RECOLLIDA SELECTIVA. 2.003(%)
                              % ELIMINATS                   %RECOLLITS
País Valencià              84,53                                       6,92

PERCENTATGE D'AIGÜES RESIDUALS TRACTADES SOBRE EL VOLUM TOTAL D'AIGÜES RESIDUALS L'ANY 2.002 (ESTAT ESPANYOL = 100)
País Valencià            87, 8               101
Font: elaboració pròpia a partir de dades de Indicadores socieconómicos. Ministeri d'Administracions Públiques espanyol (MAP).


DISTRIBUCIÓ DE LA SUPERFÍCIE PROTEGIDA (2.004)
                          Proporció d'espais naturals protegits      Proporció d'espais naturals protegits en
                         en relació a la superfície total (%)           relació a la de l'estat espanyol (estat=100)
País Valencià                     4,9                                                             55
Font: elaboració pròpia a partir de dades de Indicadores socioeconómicos, MAP.
                                 1.995      1.996      1.997     1.998     1.999     2.000      2.001     2.002    2.003. 
País Valencià           101,4      100,8      101,3     100,5     101,5     101,8      101,5     100,5     99,4
Font: FUNCAS (Fundación de las Cajas de Ahorros) (2.004), taules 1 i 108.


INCREMENT DEL GRAU D'OBERTURA ECONÒMICA INTERNACIONAL (BÉNS) ENTRE 1.995 i 2.003.
                               1.995           2.000       2.003        Increment 1.995-2.003
País Valencià         34,99            40            36,32                1,33
Font: elaboració pròpia amb dades de Tremosa i Pons (2.004)

EVOLUCIÓ DE  LA CLASSIFICACIÓ D'OBERTURA ECONÒMICA INTERNACIONAL
                                    1.995                   2.000                 2.003
País Valencià              34,99                     40                    36,22
Font: elaboració pròpia amb dades de Tremosa i Pons (2.004)

RELACIÓ ENTRE ELS FONS DE CAPITAL PÚBLIC I PRIVAT (ORDENACIÓ PER VALOR MÉS BAIX DE LA RELACIÓ CAPITAL PÚBLIC/CAPITAL PRIVAT DE 1.991)
                                1.991       1.998     Diferència    Posició en la classificació de variació
País Valencià           0,145      0,184     0,039                          7
Fons: Pons i Tremosa, L'espoli fiscal (2.004).


DIFERÈNCIA ENTRE LA RENDA PRIMÀRIA I LA RENDA FAMILIAR DISPONIBLE (MILIONS D'EUROS)
                        1.995   1.996   1.997    1.998         1.999        2.000        2.001         2.002        2.003
País Valencià -862,9  -316,6  -568,5  -1.493,20  -2.129,40   -2.63,40   -3.824,80  -3.947,90  -4.080,70
Font: FUNCAS (2.004), taules 91 i 9. Criteri utilitzat: benefici (sense correcció de l'efecte seu).


TIPUS DE SITUACIÓ LABORAL DEL PERSONAL AL SERVEI DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES.
                        Funcionaris de     Personal             Altres tipus         Total
                          carrera                 laboral              de personal
País Valencià       62,3                      2,7                         36,2                  100
Font: elaboració pròpia a partir del Boletín estadístico del personal al servicio de las Administracions Públicas, RGP, juliol de 2.005. 

Proporció de població analfabeta de 16 o més anys (1.991-2002)
         1.991 1.992 1.993 1.994  1.995  1.996  1.997  1.998  1.999 2.000  2.001  2.002 Disminució
                                                                                                                                        1.991-2.002(%)
P.V. :  23     22,2   20,6    20,5   19,8    18,4   17,8     16,8    16,5   17,2    16,1    16,6          28,1
Font: elaboració pròpia a partir de Indicadores sociales (edició 2.004), INE.


POBLACIÓ DE 25 A 34 ANYS, AMB ESTUDIS SUPERIORS (1.991-2.002)
        1.991  1.992 1.993 1.994  1.995  1.996  1.997  1.998  1.999 2.000  2.001  2.002    Augment
                                                                                                                                        1.991-2.002(%)

P.V.:17,3   17,9     18,4   20,2    22,1    22,8      25     27,5    28,2   30,6    29,4     30,2           74
Font: elaboració pròpia a partir de Indicadores sociales (edició 2.004), INE.


ÍNDEX DE DIFUSIÓ DE LA PREMSA DIÀRIA EN EXEMPLARS PER MILERS D'HABITANT (MITJANA ESTATAL = 100)
                                       1.994        1.995       1.996          1.998        1.999
País Valencià                 82,80        84,79        85,70         84,04        82,73
Font: elaboració pròpia a partir de Indicadores sociales (edició 2.004), INE.

INVERSIONS HOSPITALÀRIES PER HABITANT (1.996-2.001)
                                      1.996 (en milers de pessetes)             2.001 (en euros)
País Valencià                           1,54                                            13,72
Font: elaboració pròpia a partir de Estadística de Indicadores Hospitalarios 2.001, INE.
INE: Estadística de Indicadores Hospitalarios 2.001
(indicadors bàsics dels centres hospitalaris)
Darrera dada publicada any 2.001 (25 febrer de 2.005)



 

L'espoli fiscal del P.V. més resums. Celestí Gimeno.

LES BALANCES FISCALS: CONCEPTE I METODOLOGIA.

A l'estat espanyol el <<problema>> de les balances fiscals territorials ha estat qualitat per molts <<el secret més ben guardat del regne>> en una clara al·lusió a l'opacitat en què els governs espanyols, de tot color i tendència política, han tingut el tema.
Els ingressos estatals estan integrats  fonamentalment per: l'impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), les quotes a la Seguretat Social o cotitzacions socials, els impostos indirectes com ara l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA), l'impost de societats o impost directe de les empreses, altres rendes públiques diverses i ingressos públics consolidats de tot tipus de les administracions públiques (ALCAIDE, 2.004)
Les despeses territorials de les administracions públiques estan bàsicament integrades per: sous i salaris del personal al servi de les citades administracions; compres de serveis corrents; prestacions socials; compres de béns no inventariables i inversions públiques en el territori. Si la resta entre ingressos i despeses és positiva es pot afirmar que el  territori en qüestió té dèficit fiscal (paga a l'estat més del que en rep) i si és negativa, superàvit (en rep més del que hi ingressa).
Cal invertir en les regions més desenvolupades, perquè, donat que el capital públic i privat són complementaris, és al territoris amb més fons de capital privat on s'obtindran majors rendiments de les inversions de capital públic (SALA I MARTIN, 1.997).
Cap comunitat no ha de tenir un saldo fiscal favorable si la seua renda per càpita està per sobre la mitjana estatal, com és el ca del País Valencià. (LÓPEZ CASASNOVAS I PONS).

                        BALANCES FISCALS i PIB PER CÀPITA.
                        Balances fiscals en percentatge del PIB (1.991-1.996)      PIB per càpita (1.990-1.997)
País Valencià.                                  -2,49                                                                 96,6
Font: elaboració pròpia amb dades de CASTELLS (2.000) I DE LA FUENTE (2.005)

DISTRIBUCIÓ DE LA RENDA ABANS I DESPRÉS DE LA INTERVENCIÓ PÚBLICA (MITJANA 1.990-1.997)
                             PIB per càpita                   Renda neta.
País Valencià            96,6                                    94,3
Font: Contabilidad regional de España i de la Fuente i Vives(2.003).

RENDA FAMILIAR I RENDA FAMILIAR BRUTA DISPONIBLE (2.003).
Renda familiar = Classificació + Índex
País Valencià               10               98
Renda familiar bruta disponible = Classificació + Índex
País Valencià                                        13                    97
Font: elaboració pròpia dades de la Fundació de las Cajas de Ahorros (FUNCAS)


LES BALANCES FISCALS (criteri del flux monetari). 1.991-1.996
                            Mitjana en percentatge del PIB                         Mitjana en pessetes de 1.996.
País Valencià                   -2,49                                                                     -158.897
Font: Castells et al.: Las balanzas fiscales de la CCAA (1.991-1.996). 2000, pàgs. 270 i 267.


Però Ángel de la Fuente, quan calcula els saldos fiscals per al període 1.990-1997 utilitzant un criteri <<conservador del benefici>>, assenyala el País Valencià com un dels principis contribuïdors a la solidaritat després de Catalunya i Balears.

Saldos fiscals (mitjana 1.990-1997 en milions de pessetes de 1.999).
País Valencià : -217.456
Font: elaboració pròpia amb dades de DE LA FUENTE (2.001).
El País Valencià presenta un dèficit per període 1.995-2.003 equivalent al 2% del PIB com a mitjana anual. com que té en compte el benefici en alguns aspectes, el criteri utilitzat magnifica l'aportació de Madrid (DE LA FUENTE, 2.000).
El 1.995, presenta un dèficit del 2,1% del PIB que augmenta fins al 3,5% 1.996, sobrepassa el 4% els anys 1.997 i 1.998, se situa en al 5,7% l'any 1.999 i sobrepassa el 6% l'any 2.000 (FERNÁNDEZ, 2.003). 
La renda familiar després de l'actuació del sector públic : aquesta diferència sempre és negativa per al País Valencià en tots els anys del període en estudi en un percentatge superior a la mitjana estatal (4,5%). Però cal recordar que, de totes, la valenciana és l'única que té una renda per càpita inferior a la mitjana estatal.
El País Valencià ha pagat a la resta dels territoris en concepte de solidaritat més del que ha rebut en ajudes comunitàries com a regió <<objectiu 1>>.


FONS COMUNITARIS EN EUROS PER CÀPITA.
                                       2.005           2.004         2.003                 2.002.
País Valencià                  17                15,3           14,5                  14,4
Font: elaboració pròpia amb dades de la Direcció General de Fons comunitaris (2.004 i 2.005) de la Subdirecció General d'Anàlisi Econòmica amb dades procedents dels Pressupostos Generals de l'estat espanyol.