CONSEQÜÈNCIES DEL DÈFICIT FISCAL VALENCIÀ.
El País Valencià ha esta clarament marginat respecte d'altres territoris de l'estat (alguns amb PIB per càpita superior) pel que fa a inversió pública.
El capítol de la inversió representa un alt percentatge del retorn de diners de l'estat a un territori en concret.
Sense inversió pública no sols no hi ha infraestructures directament productives sinó tampoc estat del benestant ni política social.
Durant el període (1.997-2.000) la posició relativa del País Valencià ha retrocedit i, tenint en compte que a causa del llur especial sistema fiscal els territoris forals bascos no poden entrar a la comparació, ha ocupat l'última posició amb un 60,1% de la inversió estatal mitjana per habitant, tan sols per davant del País Basc i Navarra.
DISTRIBUCIÓ DE LA INVERSIÓ PÚBLICA REAL ACUMULADA PER HABITANT.
L'Estat espanyol=100.
1.987-1996 1.997-2.000
País Valencià 79,9 60,1
Fons: elaboració pròpia amb dades d'ESCARDÓ (1.998) i d'ARLEGUI i PUIG (2.000).
XARXA D'AUTOPISTES I AUTOVIES EN KM/10.000 HABIT. (2.004)
País Valencià= 2,1. A set per la cua.
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l'INE.
XARXA FERROVIÀRIA (2.003) KM/10.000 HAB.
País Valencià=2.
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l'INE.
PRODUCTIVITAT TOTAL I PER SECTORS ECONÒMICS (2.003).
Agricultura Indústria Construcció Serveis Total
País Valencià 104,2 81,9 90,6 98,2 94,5
Font: elaboració pròpia amb dades de Indicadors Socioeconómicos, MAP.
El País Valencià exportava el 25,4% del seu PIB, superat tant sols per l'Aragó (26,4%) i Catalunya (25,8%).
EXPORTACIONS EN MILIONS D'EUROS (2.000-2.005)
2.000 2.001 2.002 2.003 2.004 2.005 Increment 2.000-2.005 2.000=100
País Valencià 15.500 15.910 16.930 16.756 17.281 16.911 1.655 10,9
Font: elaboració pròpia amb dades del Departament de Duanes i IIEE de l'Agència Tributària espanyola proporcionades per la Secretaria d'Estat de Comerç i Turisme, 2.005 (dades provisionals).
ASSALARIATS PÚBLICS I DÈFICIT FISCAL.
Percentatge d'assalariats públics Dèficit fiscal respecte a la població en euros
respecte al total d'assalariats (1.995-2.002)
País Valencià 15,4 94,6
Font: elaboració pròpia a partir de dades del CES, TREMOSA I PONS.
VAB (Valor Afegit Brut) a preus bàsic per branques d'activitat ( a preus constants) en milers d'euros.
Serveis de mercat Estat=100. Serveis de mercat Estat=100
per càpita any 2.000 per càpita any 2.004
País Valencià 1,6 80 1,4 77
Font: elaboració pròpia a partir de Contabilidad Regional de España (basc 1.995).
El País Valencià no es troba tan a la cua a la classificació (hi ocupa la desena posició, però presenta un valor (11,2%0) que és menys de la meitat del d'Extremadura (26%0) i és a distància considerable del de Canàries (19,7%0) i del de Castella -La Manxa (19,3%0), totes elles, per cert, comunitats receptores de fons de solidaritat.
El personal al servei de l'administració estatal és, al País Valencià, al País Basc i a Catalunya, el que té menys pes de tot l'estat, ja que aquests tres territoris ocupen les darreres posicions amb xifres de 7%0, 6,7%0 i 4,5%0 respectivament.
Podem afirmar que el País Valencià és al capdavant de les xifres de personal al servei de l'administració autonòmica (37,8%0), ja que és el segon lloc de la classificació, tan sols per darrere d'Extremadura (40,8%0) i amb un valor que dobla els de Catalunya i Balears.
DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL DELS EFECTIUS DE L'ADMINISTRACIÓ PÚBLICA PER MILER D'HABITANTS.
Total Universitats Local Autonòmica Estatal
País Valencià 44,5 1,3 11,2 37,8 7,0
Font: elaboració pròpia amb dades del Registre Central de Personal del MAP (butlletí de juliol de 2.005)
TIPUS DE CONTRACTACIÓ DELS ASSALARIATS PÚBLICS.
Duració indefinida Temporals
País Valencià 71,1 28,9
La cinquena per la cua de l'Estat.
Font: elaboració pròpia amb dades de l'EPA (IV trimestre de 2.005)
El País Valencià, juntament amb Catalunya i Balears, presenta un valor afegit en el sector d'educació no de mercat (pública) no solament inferior a la mitjana estatal sinó dels més baixos de l'estat. Aquesta situació s'arrossega des de fa temps (abans de 1.977) i no ha canviat des d'aleshores.
EDUCACIÓ NO DE MERCAT -VAB PER CÀPITA (ESTAT ESPANYOL = 100)
1.997 2.000 2.002
País Valencià 89 93 91
Font: elaboració pròpia a partir de Contabilidad Regional de España (base 1.995)
UNITAT D'EDUCACIÓ INFANTIL PER MILER D'HABITANTS D'ENTRE 0 i 5 anys.
1.991 2.001 Increment 1.991-2.001
País Valencià 18,7 26,8 43,4
Font: elaboració pròpia amb dades de Indicadores sociales (INE, 2.004) i dels censos de 1.991 i 2.001.
ÍNDEX DE DIFUSIÓ DE LA PREMSA DIÀRIA EN EXEMPLARS PER MILER D'HABITANTS (mitjana estatal = 100)
1.994 1.995 1.996 1.998 1.999
País Valencià 82,80 84,79 85,70 84,04 82,73
La cinquena per la cua.
Font: elaboració pròpia a partir de Indicadores sociales, INE, 2.004.
El País Valencià realitzava un despesa per càpita en sanitat de 748 euros, quantitat que suposava un 8% menys que la despesa mitjana estatal, situada en 814 euros. La despesa valenciana era molt lluny (un 25% menys) de la que tenien els territoris forals bascos de Navarra (962€) però també de la de Cantàbria, receptora de fons de solidaritat, que invertia 932 euros per càpita, territoris que ocupaven la primera posició a la classificació estatal.
DESPESA EN EUROS PER HABITANT
2.003 2.004 2.005
País Valencià 760 853 927
Font: elaboració pròpia amb dades dels Pressupostos Generals de la comunitaris autònomes del Padró Municipal de l'1 de gener de cada any.
La majoria de les comunitats receptores de fluxos de solidaritat (Galícia, Andalusia, Canàries, Múrcia, Extremadura i Castella i Lleó no solament presenten disminucions per sota del 5% sinó que, a més tenen un major índex de llits que el País Valencià.
LLITS EN FUNCIONAMENT.
Llits per miler Llits per miler Disminució percentual
d'habitants (1.996) d'habitants (2.001) (1.996-2.001)
País Valencià 3,01 2,71 10,0
SANITAT I SERVEIS SOCIALS NO DE MERCAT - VAB PER CÀPITA (estat espanyol = 100)
1.997 2.000 2.002
País Valencià 92,4 93,0 90,3
Font: elaboració pròpia de dades de Contabilidad Regional, INE.
COBERTURA DE LA REFORMA DE L'ATENCIÓ PRIMÀRIA DE SALUT (%)
1.992 1.996 2.000
País Valencià 50 71 71
Font: elaboració pròpia a partir de dades de B. GONZÁLEZ et ad. (2.004)
NOMBRE DE PRIMERES VISITES PER MILER D'HABITANTS (2.003)
País Valencià = 16
Font: elaboració pròpia amb dades de l'AEN, 2.003.
INCIDÈNCIA DE LA POBRESA I DIFICULTAT PER ARRIBAR A FI DE MES.
Dels territoris amb percentatges superiors a la mitjana estatal, n'hi ha dos al País Valencià i les Balears que són cotitzants nets a la solidaritat.
El País Valencià no ha variat la posició a la classificació i hi ocupa el dotzè lloc donat que les altres comunitats, tot i que han reduït menys l'IPH-2, partien de quotes més baixes.
El País Valencià es trobava per dat per dalt de la mitjana estatal tant el 1.980 com el 2.000.
Hi ha una sèrie de comunitats receptores de fons de solidaritat que mostren uns resultats millors que els valencians.
VARIACIÓ DE L'IPH-2 (ÍNDEX DE POBRESA HUMANA) ENTRE 1.980 I 2.000.
1.980 2.000 1.980-2.000
País Valencià 19,5 14,12 4,93
Font: elaboració pròpia amb dades d'IVIE (Instituto Valenciano de Investigaciones Económicas) i Bancaixa.
EVOLUCIÓ I TAXA DE CREIXEMENT DE L'IDG (1.980-2.000)
1.981 2.000 Taxa de creixement (%)
País Valencià 0,807 0,881 9,16
Font: elaboració pròpia amb dades d'IVIE i Bancaixa (2.005).
GENERACIÓ DE DEIXALLES SÒLIDES URBANES PER HABITANT.
hg/hab./any (2.003) kg/hab./dia (1.996) kg/hab./dia (2.003) Percentatge de
creixement 1.996-2.003.
País Valencià 524.5 1 1,43 43,7
Font: elaboració pròpia amb dades del Ministeri de Medi Ambient espanyol (MMA). 2.003.
El tractament amb incineració dels residus és nul.
DEIXALLES SÒLIDES URBANES ELIMINADES I RECOLLIDA SELECTIVA. 2.003(%)
% ELIMINATS %RECOLLITS
País Valencià 84,53 6,92
PERCENTATGE D'AIGÜES RESIDUALS TRACTADES SOBRE EL VOLUM TOTAL D'AIGÜES RESIDUALS L'ANY 2.002 (ESTAT ESPANYOL = 100)
País Valencià 87, 8 101
Font: elaboració pròpia a partir de dades de Indicadores socieconómicos. Ministeri d'Administracions Públiques espanyol (MAP).
DISTRIBUCIÓ DE LA SUPERFÍCIE PROTEGIDA (2.004)
Proporció d'espais naturals protegits Proporció d'espais naturals protegits en
en relació a la superfície total (%) relació a la de l'estat espanyol (estat=100)
País Valencià 4,9 55
Font: elaboració pròpia a partir de dades de Indicadores socioeconómicos, MAP.
1.995 1.996 1.997 1.998 1.999 2.000 2.001 2.002 2.003.
País Valencià 101,4 100,8 101,3 100,5 101,5 101,8 101,5 100,5 99,4
Font: FUNCAS (Fundación de las Cajas de Ahorros) (2.004), taules 1 i 108.
INCREMENT DEL GRAU D'OBERTURA ECONÒMICA INTERNACIONAL (BÉNS) ENTRE 1.995 i 2.003.
1.995 2.000 2.003 Increment 1.995-2.003
País Valencià 34,99 40 36,32 1,33
Font: elaboració pròpia amb dades de Tremosa i Pons (2.004)
EVOLUCIÓ DE LA CLASSIFICACIÓ D'OBERTURA ECONÒMICA INTERNACIONAL
1.995 2.000 2.003
País Valencià 34,99 40 36,22
Font: elaboració pròpia amb dades de Tremosa i Pons (2.004)
RELACIÓ ENTRE ELS FONS DE CAPITAL PÚBLIC I PRIVAT (ORDENACIÓ PER VALOR MÉS BAIX DE LA RELACIÓ CAPITAL PÚBLIC/CAPITAL PRIVAT DE 1.991)
1.991 1.998 Diferència Posició en la classificació de variació
País Valencià 0,145 0,184 0,039 7
Fons: Pons i Tremosa, L'espoli fiscal (2.004).
DIFERÈNCIA ENTRE LA RENDA PRIMÀRIA I LA RENDA FAMILIAR DISPONIBLE (MILIONS D'EUROS)
1.995 1.996 1.997 1.998 1.999 2.000 2.001 2.002 2.003
País Valencià -862,9 -316,6 -568,5 -1.493,20 -2.129,40 -2.63,40 -3.824,80 -3.947,90 -4.080,70
Font: FUNCAS (2.004), taules 91 i 9. Criteri utilitzat: benefici (sense correcció de l'efecte seu).
TIPUS DE SITUACIÓ LABORAL DEL PERSONAL AL SERVEI DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES.
Funcionaris de Personal Altres tipus Total
carrera laboral de personal
País Valencià 62,3 2,7 36,2 100
Font: elaboració pròpia a partir del Boletín estadístico del personal al servicio de las Administracions Públicas, RGP, juliol de 2.005.
Proporció de població analfabeta de 16 o més anys (1.991-2002)
1.991 1.992 1.993 1.994 1.995 1.996 1.997 1.998 1.999 2.000 2.001 2.002 Disminució
1.991-2.002(%)
P.V. : 23 22,2 20,6 20,5 19,8 18,4 17,8 16,8 16,5 17,2 16,1 16,6 28,1
Font: elaboració pròpia a partir de Indicadores sociales (edició 2.004), INE.
POBLACIÓ DE 25 A 34 ANYS, AMB ESTUDIS SUPERIORS (1.991-2.002)
1.991 1.992 1.993 1.994 1.995 1.996 1.997 1.998 1.999 2.000 2.001 2.002 Augment
1.991-2.002(%)
P.V.:17,3 17,9 18,4 20,2 22,1 22,8 25 27,5 28,2 30,6 29,4 30,2 74
Font: elaboració pròpia a partir de Indicadores sociales (edició 2.004), INE.
ÍNDEX DE DIFUSIÓ DE LA PREMSA DIÀRIA EN EXEMPLARS PER MILERS D'HABITANT (MITJANA ESTATAL = 100)
1.994 1.995 1.996 1.998 1.999
País Valencià 82,80 84,79 85,70 84,04 82,73
Font: elaboració pròpia a partir de Indicadores sociales (edició 2.004), INE.
INVERSIONS HOSPITALÀRIES PER HABITANT (1.996-2.001)
1.996 (en milers de pessetes) 2.001 (en euros)
País Valencià 1,54 13,72
Font: elaboració pròpia a partir de Estadística de Indicadores Hospitalarios 2.001, INE.
INE: Estadística de Indicadores Hospitalarios 2.001
(indicadors bàsics dels centres hospitalaris)
Darrera dada publicada any 2.001 (25 febrer de 2.005)
El País Valencià ha esta clarament marginat respecte d'altres territoris de l'estat (alguns amb PIB per càpita superior) pel que fa a inversió pública.
El capítol de la inversió representa un alt percentatge del retorn de diners de l'estat a un territori en concret.
Sense inversió pública no sols no hi ha infraestructures directament productives sinó tampoc estat del benestant ni política social.
Durant el període (1.997-2.000) la posició relativa del País Valencià ha retrocedit i, tenint en compte que a causa del llur especial sistema fiscal els territoris forals bascos no poden entrar a la comparació, ha ocupat l'última posició amb un 60,1% de la inversió estatal mitjana per habitant, tan sols per davant del País Basc i Navarra.
DISTRIBUCIÓ DE LA INVERSIÓ PÚBLICA REAL ACUMULADA PER HABITANT.
L'Estat espanyol=100.
1.987-1996 1.997-2.000
País Valencià 79,9 60,1
Fons: elaboració pròpia amb dades d'ESCARDÓ (1.998) i d'ARLEGUI i PUIG (2.000).
XARXA D'AUTOPISTES I AUTOVIES EN KM/10.000 HABIT. (2.004)
País Valencià= 2,1. A set per la cua.
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l'INE.
XARXA FERROVIÀRIA (2.003) KM/10.000 HAB.
País Valencià=2.
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l'INE.
PRODUCTIVITAT TOTAL I PER SECTORS ECONÒMICS (2.003).
Agricultura Indústria Construcció Serveis Total
País Valencià 104,2 81,9 90,6 98,2 94,5
Font: elaboració pròpia amb dades de Indicadors Socioeconómicos, MAP.
El País Valencià exportava el 25,4% del seu PIB, superat tant sols per l'Aragó (26,4%) i Catalunya (25,8%).
EXPORTACIONS EN MILIONS D'EUROS (2.000-2.005)
2.000 2.001 2.002 2.003 2.004 2.005 Increment 2.000-2.005 2.000=100
País Valencià 15.500 15.910 16.930 16.756 17.281 16.911 1.655 10,9
Font: elaboració pròpia amb dades del Departament de Duanes i IIEE de l'Agència Tributària espanyola proporcionades per la Secretaria d'Estat de Comerç i Turisme, 2.005 (dades provisionals).
ASSALARIATS PÚBLICS I DÈFICIT FISCAL.
Percentatge d'assalariats públics Dèficit fiscal respecte a la població en euros
respecte al total d'assalariats (1.995-2.002)
País Valencià 15,4 94,6
Font: elaboració pròpia a partir de dades del CES, TREMOSA I PONS.
VAB (Valor Afegit Brut) a preus bàsic per branques d'activitat ( a preus constants) en milers d'euros.
Serveis de mercat Estat=100. Serveis de mercat Estat=100
per càpita any 2.000 per càpita any 2.004
País Valencià 1,6 80 1,4 77
Font: elaboració pròpia a partir de Contabilidad Regional de España (basc 1.995).
El País Valencià no es troba tan a la cua a la classificació (hi ocupa la desena posició, però presenta un valor (11,2%0) que és menys de la meitat del d'Extremadura (26%0) i és a distància considerable del de Canàries (19,7%0) i del de Castella -La Manxa (19,3%0), totes elles, per cert, comunitats receptores de fons de solidaritat.
El personal al servei de l'administració estatal és, al País Valencià, al País Basc i a Catalunya, el que té menys pes de tot l'estat, ja que aquests tres territoris ocupen les darreres posicions amb xifres de 7%0, 6,7%0 i 4,5%0 respectivament.
Podem afirmar que el País Valencià és al capdavant de les xifres de personal al servei de l'administració autonòmica (37,8%0), ja que és el segon lloc de la classificació, tan sols per darrere d'Extremadura (40,8%0) i amb un valor que dobla els de Catalunya i Balears.
DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL DELS EFECTIUS DE L'ADMINISTRACIÓ PÚBLICA PER MILER D'HABITANTS.
Total Universitats Local Autonòmica Estatal
País Valencià 44,5 1,3 11,2 37,8 7,0
Font: elaboració pròpia amb dades del Registre Central de Personal del MAP (butlletí de juliol de 2.005)
TIPUS DE CONTRACTACIÓ DELS ASSALARIATS PÚBLICS.
Duració indefinida Temporals
País Valencià 71,1 28,9
La cinquena per la cua de l'Estat.
Font: elaboració pròpia amb dades de l'EPA (IV trimestre de 2.005)
El País Valencià, juntament amb Catalunya i Balears, presenta un valor afegit en el sector d'educació no de mercat (pública) no solament inferior a la mitjana estatal sinó dels més baixos de l'estat. Aquesta situació s'arrossega des de fa temps (abans de 1.977) i no ha canviat des d'aleshores.
EDUCACIÓ NO DE MERCAT -VAB PER CÀPITA (ESTAT ESPANYOL = 100)
1.997 2.000 2.002
País Valencià 89 93 91
Font: elaboració pròpia a partir de Contabilidad Regional de España (base 1.995)
UNITAT D'EDUCACIÓ INFANTIL PER MILER D'HABITANTS D'ENTRE 0 i 5 anys.
1.991 2.001 Increment 1.991-2.001
País Valencià 18,7 26,8 43,4
Font: elaboració pròpia amb dades de Indicadores sociales (INE, 2.004) i dels censos de 1.991 i 2.001.
ÍNDEX DE DIFUSIÓ DE LA PREMSA DIÀRIA EN EXEMPLARS PER MILER D'HABITANTS (mitjana estatal = 100)
1.994 1.995 1.996 1.998 1.999
País Valencià 82,80 84,79 85,70 84,04 82,73
La cinquena per la cua.
Font: elaboració pròpia a partir de Indicadores sociales, INE, 2.004.
El País Valencià realitzava un despesa per càpita en sanitat de 748 euros, quantitat que suposava un 8% menys que la despesa mitjana estatal, situada en 814 euros. La despesa valenciana era molt lluny (un 25% menys) de la que tenien els territoris forals bascos de Navarra (962€) però també de la de Cantàbria, receptora de fons de solidaritat, que invertia 932 euros per càpita, territoris que ocupaven la primera posició a la classificació estatal.
DESPESA EN EUROS PER HABITANT
2.003 2.004 2.005
País Valencià 760 853 927
Font: elaboració pròpia amb dades dels Pressupostos Generals de la comunitaris autònomes del Padró Municipal de l'1 de gener de cada any.
La majoria de les comunitats receptores de fluxos de solidaritat (Galícia, Andalusia, Canàries, Múrcia, Extremadura i Castella i Lleó no solament presenten disminucions per sota del 5% sinó que, a més tenen un major índex de llits que el País Valencià.
LLITS EN FUNCIONAMENT.
Llits per miler Llits per miler Disminució percentual
d'habitants (1.996) d'habitants (2.001) (1.996-2.001)
País Valencià 3,01 2,71 10,0
SANITAT I SERVEIS SOCIALS NO DE MERCAT - VAB PER CÀPITA (estat espanyol = 100)
1.997 2.000 2.002
País Valencià 92,4 93,0 90,3
Font: elaboració pròpia de dades de Contabilidad Regional, INE.
COBERTURA DE LA REFORMA DE L'ATENCIÓ PRIMÀRIA DE SALUT (%)
1.992 1.996 2.000
País Valencià 50 71 71
Font: elaboració pròpia a partir de dades de B. GONZÁLEZ et ad. (2.004)
NOMBRE DE PRIMERES VISITES PER MILER D'HABITANTS (2.003)
País Valencià = 16
Font: elaboració pròpia amb dades de l'AEN, 2.003.
INCIDÈNCIA DE LA POBRESA I DIFICULTAT PER ARRIBAR A FI DE MES.
Dels territoris amb percentatges superiors a la mitjana estatal, n'hi ha dos al País Valencià i les Balears que són cotitzants nets a la solidaritat.
El País Valencià no ha variat la posició a la classificació i hi ocupa el dotzè lloc donat que les altres comunitats, tot i que han reduït menys l'IPH-2, partien de quotes més baixes.
El País Valencià es trobava per dat per dalt de la mitjana estatal tant el 1.980 com el 2.000.
Hi ha una sèrie de comunitats receptores de fons de solidaritat que mostren uns resultats millors que els valencians.
VARIACIÓ DE L'IPH-2 (ÍNDEX DE POBRESA HUMANA) ENTRE 1.980 I 2.000.
1.980 2.000 1.980-2.000
País Valencià 19,5 14,12 4,93
Font: elaboració pròpia amb dades d'IVIE (Instituto Valenciano de Investigaciones Económicas) i Bancaixa.
EVOLUCIÓ I TAXA DE CREIXEMENT DE L'IDG (1.980-2.000)
1.981 2.000 Taxa de creixement (%)
País Valencià 0,807 0,881 9,16
Font: elaboració pròpia amb dades d'IVIE i Bancaixa (2.005).
GENERACIÓ DE DEIXALLES SÒLIDES URBANES PER HABITANT.
hg/hab./any (2.003) kg/hab./dia (1.996) kg/hab./dia (2.003) Percentatge de
creixement 1.996-2.003.
País Valencià 524.5 1 1,43 43,7
Font: elaboració pròpia amb dades del Ministeri de Medi Ambient espanyol (MMA). 2.003.
El tractament amb incineració dels residus és nul.
DEIXALLES SÒLIDES URBANES ELIMINADES I RECOLLIDA SELECTIVA. 2.003(%)
% ELIMINATS %RECOLLITS
País Valencià 84,53 6,92
PERCENTATGE D'AIGÜES RESIDUALS TRACTADES SOBRE EL VOLUM TOTAL D'AIGÜES RESIDUALS L'ANY 2.002 (ESTAT ESPANYOL = 100)
País Valencià 87, 8 101
Font: elaboració pròpia a partir de dades de Indicadores socieconómicos. Ministeri d'Administracions Públiques espanyol (MAP).
DISTRIBUCIÓ DE LA SUPERFÍCIE PROTEGIDA (2.004)
Proporció d'espais naturals protegits Proporció d'espais naturals protegits en
en relació a la superfície total (%) relació a la de l'estat espanyol (estat=100)
País Valencià 4,9 55
Font: elaboració pròpia a partir de dades de Indicadores socioeconómicos, MAP.
1.995 1.996 1.997 1.998 1.999 2.000 2.001 2.002 2.003.
País Valencià 101,4 100,8 101,3 100,5 101,5 101,8 101,5 100,5 99,4
Font: FUNCAS (Fundación de las Cajas de Ahorros) (2.004), taules 1 i 108.
INCREMENT DEL GRAU D'OBERTURA ECONÒMICA INTERNACIONAL (BÉNS) ENTRE 1.995 i 2.003.
1.995 2.000 2.003 Increment 1.995-2.003
País Valencià 34,99 40 36,32 1,33
Font: elaboració pròpia amb dades de Tremosa i Pons (2.004)
EVOLUCIÓ DE LA CLASSIFICACIÓ D'OBERTURA ECONÒMICA INTERNACIONAL
1.995 2.000 2.003
País Valencià 34,99 40 36,22
Font: elaboració pròpia amb dades de Tremosa i Pons (2.004)
RELACIÓ ENTRE ELS FONS DE CAPITAL PÚBLIC I PRIVAT (ORDENACIÓ PER VALOR MÉS BAIX DE LA RELACIÓ CAPITAL PÚBLIC/CAPITAL PRIVAT DE 1.991)
1.991 1.998 Diferència Posició en la classificació de variació
País Valencià 0,145 0,184 0,039 7
Fons: Pons i Tremosa, L'espoli fiscal (2.004).
DIFERÈNCIA ENTRE LA RENDA PRIMÀRIA I LA RENDA FAMILIAR DISPONIBLE (MILIONS D'EUROS)
1.995 1.996 1.997 1.998 1.999 2.000 2.001 2.002 2.003
País Valencià -862,9 -316,6 -568,5 -1.493,20 -2.129,40 -2.63,40 -3.824,80 -3.947,90 -4.080,70
Font: FUNCAS (2.004), taules 91 i 9. Criteri utilitzat: benefici (sense correcció de l'efecte seu).
TIPUS DE SITUACIÓ LABORAL DEL PERSONAL AL SERVEI DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES.
Funcionaris de Personal Altres tipus Total
carrera laboral de personal
País Valencià 62,3 2,7 36,2 100
Font: elaboració pròpia a partir del Boletín estadístico del personal al servicio de las Administracions Públicas, RGP, juliol de 2.005.
Proporció de població analfabeta de 16 o més anys (1.991-2002)
1.991 1.992 1.993 1.994 1.995 1.996 1.997 1.998 1.999 2.000 2.001 2.002 Disminució
1.991-2.002(%)
P.V. : 23 22,2 20,6 20,5 19,8 18,4 17,8 16,8 16,5 17,2 16,1 16,6 28,1
Font: elaboració pròpia a partir de Indicadores sociales (edició 2.004), INE.
POBLACIÓ DE 25 A 34 ANYS, AMB ESTUDIS SUPERIORS (1.991-2.002)
1.991 1.992 1.993 1.994 1.995 1.996 1.997 1.998 1.999 2.000 2.001 2.002 Augment
1.991-2.002(%)
P.V.:17,3 17,9 18,4 20,2 22,1 22,8 25 27,5 28,2 30,6 29,4 30,2 74
Font: elaboració pròpia a partir de Indicadores sociales (edició 2.004), INE.
ÍNDEX DE DIFUSIÓ DE LA PREMSA DIÀRIA EN EXEMPLARS PER MILERS D'HABITANT (MITJANA ESTATAL = 100)
1.994 1.995 1.996 1.998 1.999
País Valencià 82,80 84,79 85,70 84,04 82,73
Font: elaboració pròpia a partir de Indicadores sociales (edició 2.004), INE.
INVERSIONS HOSPITALÀRIES PER HABITANT (1.996-2.001)
1.996 (en milers de pessetes) 2.001 (en euros)
País Valencià 1,54 13,72
Font: elaboració pròpia a partir de Estadística de Indicadores Hospitalarios 2.001, INE.
INE: Estadística de Indicadores Hospitalarios 2.001
(indicadors bàsics dels centres hospitalaris)
Darrera dada publicada any 2.001 (25 febrer de 2.005)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada