L'espoli fiscal del P.V. més resums. Celestí Gimeno.

LES BALANCES FISCALS: CONCEPTE I METODOLOGIA.

A l'estat espanyol el <<problema>> de les balances fiscals territorials ha estat qualitat per molts <<el secret més ben guardat del regne>> en una clara al·lusió a l'opacitat en què els governs espanyols, de tot color i tendència política, han tingut el tema.
Els ingressos estatals estan integrats  fonamentalment per: l'impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), les quotes a la Seguretat Social o cotitzacions socials, els impostos indirectes com ara l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA), l'impost de societats o impost directe de les empreses, altres rendes públiques diverses i ingressos públics consolidats de tot tipus de les administracions públiques (ALCAIDE, 2.004)
Les despeses territorials de les administracions públiques estan bàsicament integrades per: sous i salaris del personal al servi de les citades administracions; compres de serveis corrents; prestacions socials; compres de béns no inventariables i inversions públiques en el territori. Si la resta entre ingressos i despeses és positiva es pot afirmar que el  territori en qüestió té dèficit fiscal (paga a l'estat més del que en rep) i si és negativa, superàvit (en rep més del que hi ingressa).
Cal invertir en les regions més desenvolupades, perquè, donat que el capital públic i privat són complementaris, és al territoris amb més fons de capital privat on s'obtindran majors rendiments de les inversions de capital públic (SALA I MARTIN, 1.997).
Cap comunitat no ha de tenir un saldo fiscal favorable si la seua renda per càpita està per sobre la mitjana estatal, com és el ca del País Valencià. (LÓPEZ CASASNOVAS I PONS).

                        BALANCES FISCALS i PIB PER CÀPITA.
                        Balances fiscals en percentatge del PIB (1.991-1.996)      PIB per càpita (1.990-1.997)
País Valencià.                                  -2,49                                                                 96,6
Font: elaboració pròpia amb dades de CASTELLS (2.000) I DE LA FUENTE (2.005)

DISTRIBUCIÓ DE LA RENDA ABANS I DESPRÉS DE LA INTERVENCIÓ PÚBLICA (MITJANA 1.990-1.997)
                             PIB per càpita                   Renda neta.
País Valencià            96,6                                    94,3
Font: Contabilidad regional de España i de la Fuente i Vives(2.003).

RENDA FAMILIAR I RENDA FAMILIAR BRUTA DISPONIBLE (2.003).
Renda familiar = Classificació + Índex
País Valencià               10               98
Renda familiar bruta disponible = Classificació + Índex
País Valencià                                        13                    97
Font: elaboració pròpia dades de la Fundació de las Cajas de Ahorros (FUNCAS)


LES BALANCES FISCALS (criteri del flux monetari). 1.991-1.996
                            Mitjana en percentatge del PIB                         Mitjana en pessetes de 1.996.
País Valencià                   -2,49                                                                     -158.897
Font: Castells et al.: Las balanzas fiscales de la CCAA (1.991-1.996). 2000, pàgs. 270 i 267.


Però Ángel de la Fuente, quan calcula els saldos fiscals per al període 1.990-1997 utilitzant un criteri <<conservador del benefici>>, assenyala el País Valencià com un dels principis contribuïdors a la solidaritat després de Catalunya i Balears.

Saldos fiscals (mitjana 1.990-1997 en milions de pessetes de 1.999).
País Valencià : -217.456
Font: elaboració pròpia amb dades de DE LA FUENTE (2.001).
El País Valencià presenta un dèficit per període 1.995-2.003 equivalent al 2% del PIB com a mitjana anual. com que té en compte el benefici en alguns aspectes, el criteri utilitzat magnifica l'aportació de Madrid (DE LA FUENTE, 2.000).
El 1.995, presenta un dèficit del 2,1% del PIB que augmenta fins al 3,5% 1.996, sobrepassa el 4% els anys 1.997 i 1.998, se situa en al 5,7% l'any 1.999 i sobrepassa el 6% l'any 2.000 (FERNÁNDEZ, 2.003). 
La renda familiar després de l'actuació del sector públic : aquesta diferència sempre és negativa per al País Valencià en tots els anys del període en estudi en un percentatge superior a la mitjana estatal (4,5%). Però cal recordar que, de totes, la valenciana és l'única que té una renda per càpita inferior a la mitjana estatal.
El País Valencià ha pagat a la resta dels territoris en concepte de solidaritat més del que ha rebut en ajudes comunitàries com a regió <<objectiu 1>>.


FONS COMUNITARIS EN EUROS PER CÀPITA.
                                       2.005           2.004         2.003                 2.002.
País Valencià                  17                15,3           14,5                  14,4
Font: elaboració pròpia amb dades de la Direcció General de Fons comunitaris (2.004 i 2.005) de la Subdirecció General d'Anàlisi Econòmica amb dades procedents dels Pressupostos Generals de l'estat espanyol.